divendres, 13 de maig del 2011

Mi hermano de la Luna

Una xiqueta relata com és el seu germà que té autisme
amb un gran afecte i comprensió.
Publicat per a

1 comentari:

  1. ROS DOMENECH MARIN26 d’octubre del 2011, a les 9:54

    Són els xiquets i xiquetes els que cada dia ens ensenyen a viure amb les nostres i les diferències dels altres i és que sols cal mirar i escoltar amb els ulls i les orelles verdes de tots ells/elles.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)